(Amb música ho llegiràs millor)
Només creuant amb tu quatre paraules em vaig adonar que tenies bon cor. Havia trobat el qui seria un bon company de feina, un “paio” interessant, una mica misteriós, exigent amb sí mateix, i espontani (encara que ho vulgués disimular).
I de sobte aquest noi amb el qui sentia que no tenia res a amagar, amb el qui pensava mostrar-me forta, segura i decidida… de sobte… em va permetre plorar… de sobte… em va saber escoltar… de sobte… vaig ser dèbil però ell no em va jutjar… de sobte… em va dir: “no vull que marxis”. Tot molt de sobte… amb lo que a mi m’agrada planificar.
Jaume, cavaller inesperat… gràcies per ser valent i fer florir de nou el més preciat dels sentiments: L’AMOR.
Ara tot sembla anar de pressa perquè et tinc agafat de la mà.
No tinc previsió del que passarà però tinc la certesa de que és un d’aquells moments en que la vida et fa un regal.
Aquest dies sentirem vertigen, però també ganes d’inspirar profundament, deixar anar un sospir i gaudir d’unes vistes amb una perspectiva espectacular.
Fa poques setmanes que caminem junts, però, saps què? no tinc por a que entropessem, perquè junts serà ben fàcil aixecar-nos, d’això es tracta, de compartir, d’acceptar, i de gaudir! Algun dia vull ser jo qui t’aixequi, qui t’estiri, qui et doni confiança per avançar; i altres vegades hauràs de ser tu qui m’agafi fort a mi.
Cada dia que passa aprenc a escoltar-te, a entendre’t, a calmar-te, a estimar-te, i sento que tu ho fas per mi.
Gràcies cavaller, per aparèixer, “de sobte” i gràcies per poc a poc treure’t l’armadura, perquè a mi m’agrades tal com ets: sincer, exigent, reflexiu, amable, proper, cuidador, curiós, impulsiu, rialler, inclús del espanyol; i sens dubte accepto que tinguis por, que et sentis insegur, que de vegades necessitis callar.
Jo sé que soc una “princesa” estranya però tu valores coses de mi que jo no havia vist mai.
De sobte… amb tu.
Clara
Pd: No es pot dir “de repent”